lunes, 21 de noviembre de 2016

LLETRES

Imatge presa de la xarxa





Poema d’ELISABETA ISANOS traduït del romanés al català per PERE BESSÓ


LLETRES



T’escric amb lletres ferides,
que no et toquen quan les obriràs,
t’escric amb nom agenollat,
amb cohorts de presos,
amb alfabets caçats
pels boscos d’hivern,
només una quarta part amansits,
en estat d’oració,
t’escric amb signes conservats,
amb pàl·lides marques en pàgines de cera,
amb frases als cavalls negres
llestos per a la fuita,
de sobte arribades a tu
guareixen les seues ferides,
bec aiguardent dels teus ulls,
i ja no em coneixen,
em mosseguen el cor
com els gossos
la mà dels amos dolents.




LITERELE


Îţi scriu cu litere rănite,
să nu te atingă când vei deschide,
îți scriu cu nume îngenunchiate,
cu cohorte de prinşi,
cu slove vânate
prin păduri de iarnă,
numai pe sfert îmblânzite,
în stare de rugă,
îţi scriu cu semne pătrunse,
cu palide urme pe pagini de ceară,
cu fraze pe cai negri
gata de fugă,
odată ajunse la tine
li se vindecă rănile,
beau apă vie din ochii tăi,
și nici una nu mă mai cunoaște,
îmi mușcă inima
cum câinii
mâna stăpânilor răi.

(‘Poeme din ombria’, 2016)

No hay comentarios:

Publicar un comentario