Imatge presa de la xarxa
IL·LUSIÓ
El temps no diu res,
només neva tant,
ha posat pertot ascensors,
sota les plantes del peu els ponts alça,
en el país de vinyes cremades,
tots marxen
amb els llavis negres de raïm,
en el país de llengües arrencades,
tots marxen amb la cançó al coll,
canten de les fulles verdes
en el país sense cap bosc,
canten de la llum
sense un raig de sol,
el públic bat fortment palmes,
el temps no diu res,
només neva tant.
ILUZIA
Vremea nu spune nimic,
numai ninge și-atât,
a pus peste tot ascensoare,
sub tălpi podelele singure urcă,
în țara cu viile arse,
toți umblă
cu buzele negre de struguri,
în țara cu limbile smulse,
toți umblă cu cântec în gât,
cântă de frunzele verzi
în țara fără nici o pădure,
cântă despre lumină
fără o rază de soare,
publicul bate din palmele dure,
vremea nu spune nimic,
numai ninge și-atât.
No hay comentarios:
Publicar un comentario