Imatge presa de la xarxa
HIDRARGIR
DEL DESIG
M’afones al llit i em recorres la
pell a través de les forests caduques on habita la memòria de la infantesa.
Inventes tota mena de comparar-me als rius de l’espill, als cabells de l’aigua,
als focs làbils de l’hidrargir, ara que no sóc més que el fil d’aram del teu
desconhort a tornadia.
(de La tardor entesa,
2013)
AZOGUE DEL DESEO
Me hundes en la cama y me recorres la
piel a través de los bosques caducos donde habita la memoria de la niñez.
Inventas toda forma de compararme a los ríos del espejo, a los cabellos del
agua, a los fuegos lábiles del azogue, ahora que no soy más que el alambre de
tu desconsuelo a devolver el día.
No hay comentarios:
Publicar un comentario