Imatge presa de la xarxa
EL BOSC DELS SOMNIS DELS ARBRES
Davall de la vella cadira de buata jau la voluntat del vers abandonada.
L’embranzida del silenci, venjança o virtut, en el límit de la consciència
poètica del jo captaire dels mots, car Ella continua enterbolint amb el seu
frec l’empatia dubtosa de l’univers.
(de Mas del Peller, 2013)
EL BOSQUE DE LOS SUEÑOS DE LOS ÁRBOLES
Bajo la vieja silla de guata yace la voluntad del verso abandonada. El
arranque del silencio, venganza o virtud, en el límite de la conciencia poética
del yo mendigo de las palabras, pues ella continúa enturbiando con su roce la
empatía dudosa del universo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario