Imatge presa de la xarxa
UNA VEGADA MÉS L’ASCENS DEL FEIXISME A EUROPA
Subtils lliris entrellaçats
lliris germans acaroneu la postura de caiguda
de les bèsties de la guerra
seguiu pensant en l’abraç de la mar
pessics d’algues en el temps de cireres
arbres orgullosament dempeus en retornar del turó
desmenten paraules fosques
les cendres dels sons de la mort
roses a frec de violes del darrer alé del soldat dormit a la vall
roses de paretó entre aquell estiu i nosaltres
amb els coltells nacrats de la lluna
així creixen flors nombroses del comiat animós
creixen mans punys d’amor obert
un destí lligat a una cadena de consciències estrellades
el tamany d’un somni delicat d’albes cap en els pits sorpresos
Escric en el mural de la memòria els noms
els somriures de les meues companyes assassinades a l’Almudena,
ells esborraren els tons de jade dels llavis de l’hivern impossible
continuen els esclafits del matí nu dins de mi
Davant del mar del mur d’una paraula que ressona
amb la resistència el somni de reparació campaneja
les seues remors beneïdes Banderes Roges
UNA VEZ MÁS EL ASCENSO DEL FASCISMO EN EUROPA
Sutiles lirios entrelazados
lirios hermanos acariciad la postura de caída
de las bestias de la guerra
seguid pensando en el abrazo de la mar
pellizcos de algas en el tiempo de cerezas
árboles orgullosamente de pie al regresar del otero
desmienten palabras oscuras
las cenizas de los sonidos de la muerte
rosas junto a violetas del último aliento del soldado dormido en el valle
rosas de paredón entre aquel verano y nosotros
con los cuchillos nacarados de la luna
así crecen flores numerosas de la despedida fiera
crecen manos puños de amor abierto
un destino ligado a una cadena de conciencias estrelladas
el tamaño de un sueño delicado de albas cabe en los pechos sorprendidos
Escribo en el mural de la memoria los nombres
las sonrisas de mis compañeras asesinadas en la Almudena,
ellas borraron los tonos de jade de los labios del invierno imposible
siguen los chasquidos de la mañana desnuda dentro de mí
Frente al mar del muro de una palabra que resuena
con la resistencia el sueño de reparación campanea
sus susurros benditas Banderas Rojas
No hay comentarios:
Publicar un comentario