domingo, 19 de febrero de 2017

ELS JONCS DE L’ÀNIMA

Bai Juyi




ELS JONCS DE L’ÀNIMA


Lectura de Bai Juyi


Alça la copa:
el llaüt i la flauta
trempen l’instant.




JUNCOS DEL ALMA


Lectura de Bai Juyi


Alza la copa:
el laúd y la flauta
instantes templan

lunes, 6 de febrero de 2017

TUMULT DE PRÍAP

Imatge presa de la xarxa





TUMULT DE PRÍAP


Rosa llunyana,
la teua joventut
és or de canya.



TUMULTO DE PRÍAPO


Rosa lejana,
es la tu juventud
oro de caña.

martes, 31 de enero de 2017

AL DELLÀ DE LA TANCA

Petruta Serban




AL DELLÀ DE LA TANCA


A Petruta Serban


Hi ha la pedreta envoltada de blanc:
llenç del desig que no escampa el verd de natura.



MÁS ALLÁ DE LA CERCA


A Petruta Serban


Hay la piedrecilla envuelta de blanco:
lienzo del deseo que no escampa el verde de natura.

viernes, 27 de enero de 2017

VELVET UNDERGROUND

Imatge presa de la xarxa





VELVET UNDERGROUND


Un blues trist en el llençol dels teus ulls cimal enfollit la mà al sexe només prova que ets el meu amic de la pregària tafureja els acords de la sang àngel canalla ai las pecador



VELVET UNDERGROUND


Un blues triste en la sábana de tus ojos enloquecida cima la mano al sexo solo prueba que eres mi amigo de la plegaria tahurea los acordes de la sangre àngel canalla ay de mí pecador

domingo, 22 de enero de 2017

TAL QUAL

Jacqueline Risset



TAL QUAL


Ceux qui ne sont pas dans l’amour
soignent leurs blessures 
par onguent par lotions 
et pansements qui les rassurent
Jacqueline Risset

Ella deixa el poema en la cuina de la soledat, en la línia desbordant de l’horitzó en el bidet, a la recerca de la fada dels estels que encara remuguen en la pica del somni fosc, en la butxaca descosida del sexe blau.



TAL CUAL

Ceux qui ne sont pas dans l’amour
soignent leurs blessures  
par onguent par lotions 
et pansements qui les rassurent
Jacqueline Risset

Ella deja el poema en la cocina de la soledad, en la línea desbordante del horizonte en el bidé, a la búsqueda del hada de las estrellas que aún rezongan en la pila del sueño oscuro, en el bolsillo descosido del sexo azul.

miércoles, 18 de enero de 2017

CURSA D’HIVERN

Imatge presa de la xarxa





CURSA D’HIVERN


Cavall del vent la papallona del silenci:
aquella indecisió de la mort que ens vetla…


CARRERA DE INVIERNO


Caballo del viento la mariposa del silencio:
aquella indecisión de la muerte que nos vela…

domingo, 15 de enero de 2017

ALBA

Imatge presa de la xarxa




ALBA


A Iona Vior

A la palma de la mà els solcs de les fulles caigudes i la sang dels núvols que es desensonyen en els teus llavis a contrallum de l’ull pelegrí.



ALBA



En la palma de la mano los surcos de las hojas caídas y la sangre de las nubes que se desperezan en tus labios al trasluz del ojo peregrino.

martes, 10 de enero de 2017

UN CAFÉ

Imatge presa de la xarxa




Poema d’ANA MUELA SOPEÑA traduït en català per PERE BESSÓ


UN CAFÉ


Un café
que mai no ens farem,
perduts en un diàleg sense aire.

Les paraules submergides
en llocs sense aigua.

Els sons sense terra, inaudibles.

Les frases inconnexes, sense el foc.

Un café
que potser algun dia
es vessarà en les places d’un altre somni.



UN CAFÉ


Un café...
que nunca tomaremos,
perdidos en un diálogo sin aire.

Las palabras sumergidas
en lugares sin agua.

Los sonidos sin tierra, inaudibles.

Las frases inconexas, sin el fuego.

Un café...
que quizás algún día
se derrame en las plazas de otro sueño.

lunes, 9 de enero de 2017

PASSIÓ DE LA LLUM

Imatge Presa de la xarxa





PASSIÓ DE LA LLUM


Per a Elisabeta Isanos


Cada paraula, Elisabeta, tan sols és un pas dins del vers cap al foc descendent del silenci, mesura àuria, llum fosca primigènia.




PASIÓN DE LA LUZ


Para Elisabeta Isanos


Cada palabra, Elisabeta, tan solo es un paso en el verso hacia el fuego descendiendo del silencio, medida áurea, luz obscura primigenia.

COSMOS

Imatge presa de la xarxa





Poema d’ELISABETA ISANOS traduït del romanés al català per PERE BESSÓ



COSMOS


La terra s’alça en centenars de cels,
amb finestres vençudes,
amb ossos blancs,
la llum de les ferides crema
inextingible de mars,
en tantes nits
com estrelles a la nit.



COSMOS


Pământul răsare pe sute de ceruri,
cu ferestre învinse,
cu oase albe,
lumina rănilor arde
nestinsă de mări,
în tot atâtea nopți
câte stele în noapte.